NATURISTES A LLEIDA. ELS PRIMERS NUDISTES I VEGETARIANS

Avui en dia a poca gent li estranya que algun conegut sigui nudista o vegetarià, per bé que no són pràctiques majoritàries, es troben inserides a la societat actual. En canvi, es fa estrany pensar que aquestes pràctiques ja es produïen a la Lleida de 1920, ara fa noranta anys.

El naturisme era una forma d'entendre la vida, els seus postulats partien del liberalisme i abraçaven l'anarquisme, encara que no els reivindicaven directament perquè, tot i estar ben vistos per aquests sectors, tan sols petits grups provinents d'aquestes ideologies n'eren practicants. La cosmologia dels naturistes girava entorn del cos i la seua harmonia amb la natura en un hipotètic estat primigeni de la humanitat. El naturisme entenia la nuesa com allò natural en un mític passat remot, en el qual el vegetarianisme i la cultura equilibraven harmònicament el cos i l'ànima. Els naturistes eren contraris a la medicina al·lopàtica (el que avui entenem com a medicina convencional, la que ens administrarien a l'Hospital Arnau de Vilanova), van ser els primers introductors de l'homeopatia. Com a nudistes eren contraris a la tirania de les modes, compartien l'antimilitarisme, el rebuig a la guerra i el pacifisme. L'harmonia del cos i l'ànima partia de la voluntat de cuidar el cos i cultivar la ment (mens sana in corpore sano), mitjançant dietes vegetarianes, evitant excessos alimentaris, deixant de banda el tabac i l'alcohol, i cercant una formació cultural continua. Una pràctica habitual entre els naturistes eren els banys de sol. Finalment, rebutjaven el maltracte animal, reivindicació molt al dia darrerament al nostre país.

És difícil saber on es feien les pràctiques naturistes i els banys de sol, però cal suposar que a les ribes del Segre. A la foto, un pescador a la zona de Cappont.

Tota aquesta filosofia va arribar a Lleida i poblacions veïnes cap a la dècada dels anys vint del segle XX. De fet, es van constituir grups abans en poblacions com Alguaire, Almenar, Seròs o la Granja d'Escarp que a la capital. Aquesta relació de municipis és paral·lela a l'aparició de nuclis anarquistes en aquestes poblacions, possiblement l'origen d'aquests grups. 

A Lleida es va organitzar el primer grup naturista al maig de 1921 amb el nom Higiene i Cultura. El grup de seguida va fer enemics entre les ideologies conservadores de la capital, però no en van impedir l'activitat. L'adreça postal del grup era als Porxos de Dalt número 7, 2on pis. Aquesta adreça corresponia a la casa de Manuel Corberó, soci de l'entitat i un dels impulsors. Els grups ponentins, pel que sembla, no eren nombrosos, en la mateixa línia que en altres llocs, però tenien un públic fidel.

Entre els primers actes públics, el grup organitzà algunes conferències amb la intenció de donar a conèixer els seus ideals, expandir la pràctica del naturisme i evitar rumors. El 15 de maig de 1921, un grup de lleidatans i dels pobles esmentats es van trobar al Saló Catalunya per escoltar la conferència d'Antonio Martínez Novella amb el títol El naturisme com a mitjà de salut i regeneració humana. Martínez Novella, sembla ser que era un anarquista aragonès resident a Barcelona relacionat amb Àngel Pestaña (CNT) i molt aficionat també a la teosofia. Dins d'aquesta vessant religiosa Martínez Novella havia publicat El Único camino que puede conducirnos de la esclavitud a la libertad, a la justicia y a la fraternidad editat per Editorial Teosofica (1930) i El orígen de la Tierra y del Hombre. Estudios de la Explicación Católica, Apostólica Romana; Científica y Espiritualista (1932). Com a naturista, era redactor de la revista Naturismo, havia estat president de la Unió Federal Vegetariano-Naturista de Catalunya i havia publicat La Medicina en su triple aspecto (1922), Meditaciones. Màximas. Pensamientos. Artículos (1927).

En la ressenya que va publicar la revista Naturismo, elaborada per Lluís Pujadas, suposem que soci del grup lleidatà, hi destaca un element curiós relacionat amb els toros a Lleida i que expressa el conferenciant en les següents paraules: "Manifiesta su alegria  por no haber en esta ciudad plaza de toros, lo que sucede en pocas que sean algo importantes, y dice que en su lugar debieran ocuparlo una Universidad Libre, Bibliotecas y Museos". Potser caldrà tenir-ho en compte ara que s'han eliminat les curses de bous a Catalunya, però també aquells que en defensen la llarga història a casa nostra, perquè no és el cas de Lleida.

Pel que sembla, la conferència de Martínez Novella va agradar perquè a l'octubre del mateix any va tornar a Lleida a pronunciar-ne una altra al mateix Saló Catalunya. Alguns diaris de la capital van negar-se a publicar la invitació per a la conferència, imaginem que poc amics del tema. El cronista a la mateixa revista és Enric Abella, possible soci del grup lleidatà, el qual descriu alguns autors recomanats per Martínez Novella com a autors que defensen el naturisme: Kuhne, Pitàgores o Plató.

Per cert, cal no confondre Antonio Martínez Novella amb Josep M. Martínez Novella, el primer era aragonès i el segon valencià, el curiós del cas és que els dos no sols coincidien amb els cognoms, sinó que també en ideologies, ambdós eren llibertaris i naturistes, però en Josep M. Martínez Novella va ser, a més a més, un dels primers metges naturòpates dels Països Catalans, encara que s'instal·là als Estats Units on es llicencià a les ordres d'un dels fundadors de la naturopatia (Benedict Lust).

Desconeixem que els va passar als grups naturistes lleidatans, no sabem si van superar els primers anys i la dictadura de Primo de Rivera, que arribaria dos anys més tard de la seua organització, o si van sobreviure fins a la república. El que sí és segur és que no van passar del franquisme. Poca gent sap de l'existència de grups com aquests a les nostres comarques abans dels anys setanta del segle XX, però ara sabem de la seua presència, i també sabem que el franquisme els va combatre, entre altres raons perquè els papers que parlen de l'existència dels grups de Lleida i pobles de Ponent els va trobar l'autor d'aquest bloc al famós arxiu de Salamanca. Esperem que aquest post serveixi als naturistes d'avui per saber que han tingut precedents en aquestes comarques i per fer llum sobre un tros de la nostra història desconeguda.