El maig de 1808, les classes populars catalanes i espanyoles es revolten contra la presència de les tropes franceses a la península, que havien entrat fruit d'una aliança entre el rei espanyol Carles IV i Napoleó per ocupar Portugal. La revolta responia a la ineficiència dels dirigents polítics espanyols que van ser incapaços de veure que l'aliança era en realitat una invasió encoberta dels francesos. A partir d'aquell moment s'iniciava el que coneixem com la Guerra del Francès, una guerra de sis anys (1808-1814) contra l'Imperi de Napoleó Bonaparte.
Dos anys més tard, el 14 d'abril de 1810, les tropes franceses entraven a Lleida, senyores de mig Principat, després d'un setge de prop d'un mes, la resistència dels lleidatans es va demostrar per la negativa a la rendició que va costar moltes morts i una lluita casa per casa. El mariscal Suchet, que havia dirigit l'atac i invasió de Lleida, va
nomenar el baró d'Henriot nou governador de la ciutat pocs dies després de
la seua ocupació (1810).
La ciutat no sols va pagar la seua resistència contra les tropes invasores, sinó també les conseqüències de ser la primera ciutat catalana a aixecar-se contra els francesos (el 28 de maig de 1808). Els invasors van sotmetre la ciutat a saqueig durant tres dies, les represàlies sobre la població civil van ser cruels i terrorífiques durant els més de dos anys de govern d'Henriot. El governador va sotmetre a la població a fortes imposicions econòmiques, una pressió sobre l'economia lleidatana tan dura que va significar una pèrdua important de població, la recuperació es féu esperar anys i les condicions de vida empitjoraren força. Lleida es quedà amb 10.000 habitants.
 |
| Pintura al·legòrica sobre l'entrada dels francesos a Lleida. Manuel Villegas (1888), "Guerra de la Independència". Museu Morera. |
I ens queixem ara de que empitjoren les nostres condicions de vida amb la crisi aquesta? Que malament ho ha de passar la gent quan es troba enmig d'una guerra. Ens hem d'acostumar a fer un cop d'ull a la història de tant en tant, no pas per ser conformistes, sinó per aprendre a espavilar-nos. Sempre m'ha agradat la màxima aquella dels americans: "do it yourself...", jo hi afegiria: "...però estableix ponts de col‧laboració"
ResponEliminaTan en el temps de la Guerra del Francès com ara hi ha hagut una constant, la desigualtat en el repartiment de la riquesa. Autèntica clau per evitar coses com les succeïdes fa 200 anys i que van acabar amb la revolta de gener de 1809 a Lleida.
ResponElimina