LLEIDA ESCLATA (III)

La data escollida va ser la celebració de la festa nacional francesa del 14 de juliol, els francesos preparaven una celebració pel dia 16. Això va fer pensar als resistents que aquella era la millor data per agafar desprevinguts als ocupants. El pla tenia com a primer objectiu la voladura de la Suda aprofitant el seu polvorí. L'objectiu era molt adient ja que a les seues proximitats s'hi havia de celebrar la festa i permetia no sols fer desaparéixer el polvorí deixant els francesos desguarnits de material de guerra, sinó que possibilitava l'eliminació física de part de les tropes ocupants. Un cop fet explotar el polvorí, el segon pas era l'organització d'una revolta dins de la ciutat que facilités l'entrada de tropes de l'exèrcit des de fora i prendre-la.

Mostra LA GUERRA DEL FRANCÈS A LLEIDA en un mapa més gran

A darrera hora, el baró d'Eroles va canviar de plans i va donar l'ordre al seu subordinat Azequinolaza d'avançar unes hores l'explosió del polvorí. Un gran error perquè no va ser a temps a avisar els contactes que tenien a la ciutat i va donar lloc a una catàstrofe de dimensions colossals, el que havia de ser un cop contra les tropes franceses, es va convertir en un dels pitjors atemptats contra la ciutat i els seus prou soferts habitants.

El balanç de l'atemptat del polvorí de la Suda va costar 200 morts, entre militars i població civil, l'enfonsament d'una illa de cases propera, entre els edificis religiosos va desaparèixer la capella de la Gralla de la Seu Vella i va quedar enderrocat el temple de Santa Maria Magdalena, així com el mateix edifici de l'alcàsser. A la ciutat li costaria temps recuperar-se i deia adéu a l'immediat alliberament, no seria fins al febrer de 1814 que s'aconseguiria fer fora els francesos. L'exèrcit espanyol mai reconeixeria l'error de la Suda. 

Vista actual de la Suda, on s'hi observa la reconstrucció d'una part.

Avui dia, si visitem la Suda encara podem observar part de les conseqüències d'aquella explosió que no sols va deixar la ciutat sense un dels seus monuments més importants del temps dels àrabs, sinó que també va fer fracassar un intent d'alliberar-se d'un exèrcit que causà molt patiment a la ciutat.

Fonts:

Antoni Sánchez Carcelén, La Guerra del Francès a Lleida. La insurgència lleidatana contra Napoleó i les seves conseqüències (1808-1814), Pagès, Lleida (2008).

Josep Lladonosa, Història de Lleida, Calmet Camps, Tàrrega (1972).

Quintí Casals, Polítics de Lleida, La Mañana, Lleida (2002).

Maties Ramisa, Polítics i militars a la Guerra del Francès (1808-1814), IEI, Lleida (2008).

Agraiments a:

Jesús Navarro (director del Museu Morera)

Alberto Velasco (historiador de l'art del Museu de Lleida)