UN XALET A LA CARRETERA D'OSCA (i IV)



El de Vallina era un cas paradigmàtic, però no aïllat. L’atemptat més conegut d’aquest grup va ser el de la revista satírica El Papus, el setembre de 1977. Els detalls dels atemptats a la casa d’Eulogio Vallina els explicava en una entrevista Francisco Fernández Paredes, "Pacucho", un dels seus autors, al periodista Xavier Vinader el 1977 per la revista Interviú.

La llista d’accions violentes de l’extrema dreta a la ciutat de Lleida, l’atemptat del Papus i les dues visites a la casa d’Eulogio Vallina no són més algunes de les accions que grups d’aquest estil van reproduir a tot l’Estat. Tot plegat ens deixa alguns interrogants. Per què no hi va haver detencions o empresonaments? Per què la justícia ho va tolerar i permetre durant aquells anys? Què pretenia? A qui afavorien? I per què en alguns territoris, com al País Valencià encara segueixen reproduint-se a dia d’avui?


Manifestació pro-amnistia i llibertat l'11 de juliol de 1976. Foto: Diario de Lérida 13/7/1976.


Totes les respostes apunten a l’ús polític del franquisme per rebaixar les reivindicacions ciutadanes, democràtiques, socials i nacionals. Han passat trenta vuit anys i alguns dels problemes d’aquella època no s’han solucionat, continuen ben vius. Potser ha arribat l’hora de tancar una Transició mal tancada?

Una altra imatge de la manifestació de l'11 de juliol de 1976 a Lleida. Foto: Diario de Lérida 13/7/1976.
 Bibliografia:


  • Antonieta JARNE, L'oposició al franquisme a Lleida, Pagès, Lleida (1998).
  • Antonieta JARNE, "Memoria de la transición. Resistencias y cambios en la Cataluña rural", dins el congrés Historia de la Transición en España. Sociedad y Movimientos Sociales, Asociación de Historiadores del Presente, Madrid (2009).  En línia: http://historiadelpresente.es/sites/default/files/congresos/pdf/37/antonietajarne.pdf
  • Ventura MARGÓ, La lluita per la democràcia. Lleida 1960-1975, Paeria, Lleida (1992).
  • Mariano SÁNCHEZ SOLER, La transición sangrienta. Una historia violenta del proceso democrático en España 1975-1983, Península, Barcelona (2010).
  • Ferran SALES, "Gómez Benet murió en Andorra, tras esconderse en EE. UU. y en Brasil", El País 18/10/1982 (vegeu la notícia aquí).
  • Vicenç XIMENIS, Demócrata i socialista. Memòries de setanta anys de lluita política apasionada, Pagès, Lleida (1998).



Disseny del bloc Pau Llop.

Cap comentari:

Publica un comentari