UN XALET A LA CARRETERA D'OSCA (III)



I és en aquest context on retrobem la visita inesperada a casa d’Eulogio Vallina. La data escollida va ser la matinada del 6 d’octubre de 1976. Els visitants eren vuit persones membres de la Guàrdia de Franco, encapçalades per Gómez Benet. Els expedicionaris es van reunir i van dirigir-se cap a una benzinera. Allí van comprar diversos litres de gasolina. Posteriorment, van conduir fins al quilòmetre 101 de la carretera d’Osca, on tenia el xalet Vallina. Aquell dia la família no era a la casa. Els franquistes van trencar un vidre d’una finestra i van entrar a l'habitatge. Un cop a dins, van ruixar tot el seu interior i mobles amb la gasolina que havien comprat. Van sortir i van encendre el combustible. L'immoble es va incendiar. 
 
Estat en què va quedar una de les estances del xalet de Vallina després de l'incendi. Foto extreta del llibre de Ventura Margó "La lluita per la democràcia. Lleida 1960-1975", La Paeria (1992).


L’endemà, la premsa de Lleida es va fer ressò de la notícia. Els dubtes planaven sobre el fet, no se sabia que havia causat l’incendi, si eren còctels molotov o algun artefacte incendiari. Les pèrdues materials ascendien a mig milió de les antigues pessetes (uns 3.000 €), una quantitat considerable per l’època. 

Titular del Diario de Lérida 7/10/1976.



Dies més tard, el dia 4 de desembre de 1976, Eulogio Vallina es trobava a Madrid en un congrés en representació dels socialistes catalans. La primera visita no va satisfer als assaltants i novament va rebre una altra visita inesperada. Encara no havien passat ni dos mesos de la primera. Els mateixos membres de la Guàrdia de Franco tornaven al seu xalet. Entraven sense invitació per una finestra lateral i ruixaven tota la casa de combustible, aquest cop de gasoil roig amb la intenció de causar més danys, ja que aquest producte en incendiar-se taca més. Mobles i terra de l'immoble van ser mullats i incendiats altre cop. La seva família tampoc hi era, evitant mals majors.

Notícia del segon atemptat al xalet d'Eulogio Vallina. Diario de Lérida 9/12/1976.




No hi havia dubtes sobre l’autoria, la mateixa premsa assenyalava l’endemà a l’extrema dreta local. En canvi, qui sí que tenia dubtes eren les forces de l’ordre i la justícia, tot i que la ciutat assenyalava els culpables, mai van ser detinguts, interrogats, ni jutjats. La premsa intuïa les dificultats de la justícia i “la difícil labor de averiguación de los culpables responsables de este atentado”. El que no deia la premsa ho deia Ventura Margó a les seves memòries: “les actuacions de la Guàrdia de Franco eren avalades i protegides per personalitats amb elevats càrrecs oficials de Lleida. Eren aquells que sempre estaven darrera però mai no donaven la cara”.

Disseny del bloc Pau Llop.

Cap comentari:

Publica un comentari