UN XALET A LA CARRETERA D'OSCA (II)

Acte de la Guàrdia de Franco de la província de Lleida, juliol de 1974. Foto: Diario de Lérida 2/7/1974.




Mentrestant, el franquisme es dividia entre els que apostaven per un canvi perquè res canviés i els que apostaven perquè el règim sorgit del 18 de juliol de 1936 continués com l’endemà d’haver-se acabat la guerra. Fuerza Nueva i la Guàrdia de Franco foren alguns d’aquests grups involucionistes. Guardians de les essències de la dictadura van començar a veure que una part dels vells franquistes es decantaven per un rentat de façana. Ara bé, per fer-ho necessitaven eines per negociar amb avantatge i pel que sembla no n’hi havia prou amb tenir les estructures i la maquinària d’un estat (exèrcit, aparells judicial i polític, mitjans de comunicació). També es van valdre de l’ús de la violència paraestatal per rebaixar les demandes de la societat.


Imatge de l'interior del Teatre Principal de Lleida durant l'acte ultra. Foto: Diario de Lérida 6/4/1976.



A Lleida, un grup de joves i no tan joves s’agruparien entorn de la Guàrdia de Franco, liderats per Miquel Gómez Benet, lloctinent a la província. Nascut a Barbens, fill de guàrdia civil, va fer carrera en el franquisme. A principis dels anys setanta, Gómez Benet es va saber envoltar d’un grup de joves disposats a sostenir el règim per qualsevol mitjà.
 
Miguel Gómez Benet. Foto del llibre de Ventura Margó: "La lluita per la democràcia. Lleida 1960-1975" La Paeria (1992).

Les primeres accions els enfrontaren a joves esquerrans, però progressivament van anar pujant de to, així que a mesura que el franquisme arribava a la seva etapa senil les accions van anar prenent un caire més violent. Primer es va produir l’assalt a la llibreria de Ventura Margó, seguides de les pallisses a sindicalistes com les rebudes per Antonio Chacón, els còctels molotov contra cases d’antifranquistes com Txema Palou, l'assalt al local de l'Associació Catalana de la Dona, els trets contra aparadors d’algunes botigues de carrers cèntrics, el més sonat el de la botiga de discos Orley, les cremes de cotxes com el del dirigent d’Òmnium Cultural Jaume Roca, la crema de llibreries com la Guimet o els intents d’atemptat contra governadors i exalcaldes franquistes com Miquel Montaña. El grup va començar a relacionar-se amb mercenaris i feixistes internacionals, alguns d’ells detinguts per intentar atemptar contra el ministre Martín Villa, es van organitzar camps de tir a les muntanyes del Montsec i altres punts de la Noguera. El ressò del grup s’anava estenent entre la societat ponentina i fora d’ella.

Notícia de l'atemptat a la botiga Orley de Lleida, al carrer Major. Fotos: Diario de Lérida 12/12/1976.



























Disseny del bloc Pau Llop.

Cap comentari:

Publica un comentari