 |
| Seu Vella, antiga caserna del regiment de l'Albuera (Foto: H. Blanco - Wikipèdia) |
A dia d'avui, tots sabem que el divendres 17 de juliol de 1936 l'exèrcit d'Àfrica s'aixecava contra l'ordre republicà. L'endemà al matí, l'aixecament s'evidenciava en altres punts de l'estat, però la resistència de la societat civil organitzada va aturar el que només havia de ser un "pronunciamiento" més (cop d'estat) en la història espanyola, per convertir-se en una guerra civil.
Lleida, capital de província, no en restà al marge. Ja uns dies abans, el cop es preparava també a la capital del Segre. La trama colpista no sols tenia un component militar, sinó que va tenir la complicitat d'una petita xarxa civil. Aquesta xarxa civil - militar va començar a teixir-se amb la visita del diputat de la CEDA, Manuel Álvarez de Toledo al cap del seu partit a Lleida, José Abizanda. A partir d'aquell moment es posava en funcionament una maquinària que arribaria fins al 18 i 19 de juliol. Al cap de pocs dies de la visita d'Álvarez de Toledo, es connectaven a la conxorxa els caps dels partits carlí (Ramon Bernat i Joan Recasens) i falangista (Francisco Boldú), que formarien la trama civil del cop. Entre els militars destacats hi havia el comandant d'infanteria Lluís Josa de Gomar, el capità lleidatà Jesús Martínez Lage, el capità del govern militar Manuel Martínez García o el coronel Rafael Sanz (que feia viatges a Pamplona, centre d'operacions del cop amb Mola al capdavant), tots ells elements clau per contactar amb els militars dels diferents regiments establerts a Lleida (la Seu Vella i Gardeny). Dins les casernes sembla que s'estenia més el rumor que la participació directa, però això ajudava a confeccionar llistes d'afectes i desafectes a la causa colpista promoguda per alguns militars de la Unión Militar Española (UME).
Les torres de l'horta de Lleida eren un bon amagatall per reunir-se i passar desapercebuts per preparar el cop d'estat, encara que la militància d'esquerres estava a l'aguait de l'activitat colpista, com veurem més endavant.
Els esdeveniments van anar precipitant-se, el dilluns 13 de juliol a Madrid Calvo Sotelo, el líder de la dreta espanyola, va caure abatut per un grup de Guàrdies d'Assalt en represàlia per la mort del tinent de la Guàrdia d'Assalt José del Castillo. La mateixa matinada del 13 al 14 de juliol a Lleida es reproduïen els incidents, la impremta del periòdic El Correo, portaveu de la dreta lleidatana, patia un incendi i poc després la seu de Joventut Republicana (actual seu de l'IMAC, av. Blondel) un atemptat.
L'endemà dimarts, les forces d'ordre públic registraren la casa del cap falangista Francisco Boldú. En l'escorcoll hi trobaren armes, cosa que motivà la seua detenció i la d'una cinquantena de falangistes més (inclòs un grup de Falange de l'Espluga Calba) i posà en alerta republicans i organitzacions obreres. Dels autors de l'incendi a El Correo poc en sabem, però sí que sabem que alguns membres del Sindicat d'Arts Gràfiques de la CNT treballaven al diari, contradiccions de la vida (El Correo tenia la seu als baixos del Col·legi dels Maristes al carrer Anselm Clavé, actual CEIP Príncep de Viana).
Les torres de l'horta de Lleida eren un bon amagatall per reunir-se i passar desapercebuts per preparar el cop d'estat, encara que la militància d'esquerres estava a l'aguait de l'activitat colpista, com veurem més endavant.
Els esdeveniments van anar precipitant-se, el dilluns 13 de juliol a Madrid Calvo Sotelo, el líder de la dreta espanyola, va caure abatut per un grup de Guàrdies d'Assalt en represàlia per la mort del tinent de la Guàrdia d'Assalt José del Castillo. La mateixa matinada del 13 al 14 de juliol a Lleida es reproduïen els incidents, la impremta del periòdic El Correo, portaveu de la dreta lleidatana, patia un incendi i poc després la seu de Joventut Republicana (actual seu de l'IMAC, av. Blondel) un atemptat.
L'endemà dimarts, les forces d'ordre públic registraren la casa del cap falangista Francisco Boldú. En l'escorcoll hi trobaren armes, cosa que motivà la seua detenció i la d'una cinquantena de falangistes més (inclòs un grup de Falange de l'Espluga Calba) i posà en alerta republicans i organitzacions obreres. Dels autors de l'incendi a El Correo poc en sabem, però sí que sabem que alguns membres del Sindicat d'Arts Gràfiques de la CNT treballaven al diari, contradiccions de la vida (El Correo tenia la seu als baixos del Col·legi dels Maristes al carrer Anselm Clavé, actual CEIP Príncep de Viana).
 |
| Castell de Gardeny (Foto: Wikipedia) |
Si els preparadors del cop mantenien un tràfec important, les organitzacions obreres no es quedaren enrere. Lleida ja havia viscut un intent revolucionari al gener de 1933 amb la FAI ponentina al capdavant i un intent de reconduir la situació política i social de caire obrerista - nacionalista l'octubre de 1934. Els intents com tots sabeu van acabar en fracàs, però el context de tensió política i social (conseqüències de la crisi de 1929) no van fer perdre els ànims als obrers d'un canvi social radical. Soldats afectes a la CNT i FAI que feien el servei militar a Lleida entraren en contacte amb militants d'aquestes organitzacions a la ciutat partidaris del cop revolucionari (no tots els cenetistes ho eren). Això serví per dues coses, per aconseguir municions i per obtenir informació de la conxorxa militar. Tampoc els ugetistes s'havien despistat, els militants que feien de soldat a la ciutat comunicaren els moviments dels caps militars de la trama a l'UGT local.
La informació obtinguda va servir per posar en alerta l'obrerisme organitzat i establir vies de col·laboració en cas de cop. Els militants joves del POUM, també assabentats dels moviments colpistes, feien guàrdia davant les casernes durant les nits per advertir de qualsevol sospita. Els republicans feien guàrdia als seus locals, la tensa espera del que havia d'esdevenir va acabar aviat.
Finalment, la nit del divendres 17 de juliol arribaren a Lleida les primeres notícies de l'aixecament de l'exèrcit establert a les colònies africanes. La Guerra Civil estava a punt d'esclatar. El matí del dissabte 18 de juliol es produïen els primers moviments a la ciutat.
La informació obtinguda va servir per posar en alerta l'obrerisme organitzat i establir vies de col·laboració en cas de cop. Els militants joves del POUM, també assabentats dels moviments colpistes, feien guàrdia davant les casernes durant les nits per advertir de qualsevol sospita. Els republicans feien guàrdia als seus locals, la tensa espera del que havia d'esdevenir va acabar aviat.
Finalment, la nit del divendres 17 de juliol arribaren a Lleida les primeres notícies de l'aixecament de l'exèrcit establert a les colònies africanes. La Guerra Civil estava a punt d'esclatar. El matí del dissabte 18 de juliol es produïen els primers moviments a la ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada