100 ANYS DE LA PRIMERA ESTELADA A LLEIDA

Lleida seguia els esdeveniments de la Primera Guerra Mundial amb atenció, el propi Francesc Macià va ser corresponsal de guerra pel periòdic La Publicidad. La passió amb què es seguia la contesa bèl·lica europea va ser la mateixa quan aquesta va acabar. L'11 de novembre de 1918 es signava l'armistici entre les potències en conflicte. La notícia va córrer com la pólvora i córrer va ser el que va fer una multitud de lleidatans i lleidatanes pels carrers de la ciutat.

Estelada penjada sobre el Segre l'11 de setembre de 1924. Foto: Amadeo Bordalba Armengol.


L'endemà de la signatura de l'armistici ja s'havien imprès uns fulletons volants que van ser repartits per Lleida. Era una convocatòria sense signar, que convidava als ciutadans a sortir a celebrar la victòria aliada i a penjar domassos als balcons.

Entre les entitats que penjaren domassos hi hagués les republicanes i catalanistes, però també la Paeria i altres edificis públics, particulars. Entitats com el Casino Principal i la Cambra Agrícola van optar per afegir una pancarta al costat del domàs on hi posava "Per la pau", cercant una certa neutralitat entre els contendents. Cent anys més tard la neutralitat de la via pública seria motiu de discussió.

Pels convocants de la manifestació festiva, la victòria aliada significava la de la Llibertat, del Progrés, del Dret i de la Civilització. La convocatòria només va trobar un impediment, el governador civil va negar el permís perquè la celebració es fes de nit i això va fer que enlloc de celebrar-se el mateix dia 12 es celebrés l'endemà dia 13 de novembre al migdia.

La manifestació va tenir una gran acollida, va ser acompanyada per una banda de música, un nombrós públic masculí, però també hi va haver una petita representació femenina, segons les cròniques del moment. Entre les entitats que hi van assistir hi havia les republicanes (Joventut Republicana, el Centre Republicà Radical d'en Lerroux) o  l'Associació Cultural Catalanista d'en Macià i l'Enric Arderiu. Els assistents va començar a caminar des de la plaça Paeria, seguint pels carrers Major, Palma, Tallada, Cavallers, plaça de Sant Joan, de l'Estereria (actual plaça de la Sal), Baixada de l'Audiència i Rambla Ferran on es va entregar un memorial al cònsol francès i Humbert Torres, aleshores alcalde de la ciutat, va pronunciar un discurs des del balcó de l'Arrendatària de Tabacalera on treballava el cònsol.

Estelada en un cotxe aturat al pont vell a l'inici de la Guerra Civil. Foto: Ramon Rius.


Durant la manifestació es van veure nombroses banderes dels països que formaven la Triple Entente (Anglaterra, França i Rússia) i els Estats Units. A més a més, s'hi van poder veure nombroses banderes catalanes "alguna de estas con una gran estrella, suponemos que como enseña de Cataluña libre". Era tan poc freqüent que el periodista del Correo de Lérida va suposar que significava. I va afegir que entre les banderes que no hi estaven representades hi "faltaba la española". S'hi va cantar La Marsellesa nombroses vegades, no Els Segadors, però sí "vivas a Cataluña libre" i la república entre altres i algun "muera". 


2 comentaris:

  1. La fotografia no es anonima va ser feta per Amadeo Bordalba Armengol

    ResponElimina
  2. Gràcies, Laureana. Ens pots escriure a altreshistoriesdelleida(a)gmail.com

    ResponElimina